L'amor és un regal diví, la química animal desatada, les subtileces del sentiment, la trobada de dues ànimes que es complementen, la dança cadenciosa dels cossos, l'enteniment en la mateixa sintonia de les emocions, el suau compàs dels pensaments, el pertenèixer sense dir-lo, sense saber-ho, i cridant-lo al mateix temps, amb les veus, els pors, les idees i els somnis realitzats, sense poder evitar-lo. És l'adapte de dos éssers en el més místic, físic, emotiu que conéix l'esser humà. Font de fantasies, coses desagradables, felicitat, zels, enveges, alegríes, gratificacions que sacsegen la nostra existència. I diría Lope de Vega: "Això és amor, qui el va provar, ho sap."
Açí us deixe una cançó que a part de que m'agrada, demostra el que és l'amor, més bé demostra el dolor que deixa l'amor quan se'n va i la impotència que es sent.
Salutacions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario